Perquè parlo d'això...porto una setmana voltant pel món i enamorant-me cada 5 segons i mig, potser ha tornat l'Anna que havia fet unes vacances indefinides en el territori de les relacions sentimental i amoroses.
Com diu algú que canta sobre les històries que ens passen cada dia:
Invéntate el final de cada historia,
que el amor es eterno mientras dura.
(Ismael Serrano)
que el amor es eterno mientras dura.
(Ismael Serrano)
Doncs això...que tothom posa final a la seva història a la seva manera...
Una abraçada gegant i des d'aquí un recordatori a Paulo Freire quan deia: " l'esperança es fa indispensable per a l'existència"
Queda dit...ara tant sols ens falta pensar, reflexionar i arribar a una conclusió apte per nosaltres mateixos, però segurament no serà la mateixa per cadascun de nosaltres, ja que ens mereixem la igualtat de condicions, però no oblidem que no som idèntics i personalment vull mantenir la meva pròpia identitat.
Una abraçada gegant i des d'aquí un recordatori a Paulo Freire quan deia: " l'esperança es fa indispensable per a l'existència"
Queda dit...ara tant sols ens falta pensar, reflexionar i arribar a una conclusió apte per nosaltres mateixos, però segurament no serà la mateixa per cadascun de nosaltres, ja que ens mereixem la igualtat de condicions, però no oblidem que no som idèntics i personalment vull mantenir la meva pròpia identitat.
2 comentaris:
Q companya, com et va? els principis son durs i solitaris (soposo, no?) de fet jo no em faig un blog xQ em fa por el paper en blanc... tornar a començar algo... no sabria que fer, pro bueno... jo aki em passo a dornar vida a lo que sigue companya :)
petons i somriu-li a vida
:)
Otto: a mi no em fa por començar res nou...al contrari aquest blog se'l llegeix molta gent, no deixen comentaris, però sé que hi són.
Moltes gràcies per donar vida a tot això que intento fer créixer.
una abraçada molt forta Marc!
Publica un comentari a l'entrada