Filosofant...

Em poso a parlar i parlo des del meu interior...algú em diu que estic molt inspirada, d'altres que tinc la vesant filosòfica una mica més a flor de pell de costum, però lamentablement és ni una cosa ni l'altre. Moltes vegades, com molts de vosaltres sabreu, he dit , he afirmat i reafirmat que per mi la vida és una font d'aprenentatges, a vegades també n'hi he dit camí, però amb el que vull dir amb això és que si ens passen coses a la vida és per aprendre, reaprendre i desaprendre. Si aprendre és canviar de mirada per observar el món amb uns altres ulls, valorant unes altres coses que fins ara et passaven de llarg, doncs no ho desaprofitem, això és un pou de riguesa, gaudim de tot això que tenim al voltant...

De què serveix viure tot el que et passa des del dolor, la recança, des d'un punt de vista que no et permet gaudir de tot el que tens al teu voltant?? Si sabem valorar aquest petits moments que la vida ens oferix ens resultarà molt més simple regalar un somriure.


Quan regales somriures també en reps, fins i tot salutacions...i què hi ha més bonic que la gent ens saludem?? Algú pot pensar que estic del tot anada de la bola, però ara de moment tinc ganes de viure el que em passa al meu voltant d'aquesta manera...

Un somriure i alguna llàgrima, que sense elles no valoraríem el somriure!