D'aquells dies que arribes a casa i et poses a pensar. Pensar en què pots fer perquè les coses vagin millor...
D'aquells dies que arribes a casa i et posaries a plorar d'impotència, d'incapacitat, per pors que no saps si seran reals...
D'aquells dies que arribes a casa i tan sols vols estar sola i tancar-te en tu mateixa i escriure sobre això que et passa omplint pàgines i pàgines explicant com et sents, què penses i què fa que se't remogui l'estomac... Paraules que no llegirà mai ningú... papers que acabaran estripats a la paperera...
D'aquells dies que et cau tot a sobre... D'aquells dies que passen factura les coses que no has paït del tot. Tot allò que feia veure que no ho veia i el resultat ha sigut veure'ls tots junts picant la porta...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Anna!
No entenc què ha passat! Pero sigui el que sigui ser que pots hi ha solució, que ets bona amb el que fas i que tot i que amb el mail no hi he entes massa bé, el que hagi passat als patis segur que té sortida!
Un petonàs, soc aqui, ho saps!
Publica un comentari a l'entrada