He descobert que un no sé què en mi que fa que diferents persones m'expliquin les seves històries, els seus problemes i la seva vida...estic disposada a escoltar, a empatitzar, fins i tot a no expressar la meva opinió per no ferir la gent; però el que no estic disposada a sentir, ni penso permetre és que em diguin que haig de fer amb la meva vida.
Aquest incident va passar quan recordàvem les tardes d'escolta a la gent que he fet pels diferents bars del meu bonic poble. Un noi va asseure's al nostre costat, em va demanar un cigarro i es va posar a parlar sobre com controlar l'economia domèstica i a més estalviar pel dia de demà per la seva futura família. Em va exigir que jo havia de fer el mateix...aquí ja no vaig aguantar, tota la paciència que havia tingut se'n va anar a la merda...Amb la meva vida i els meus diners faig el que em ve de gust.
Bé que ja sabeu, consulta oberta les 24h del dia...perquè aquest cap de setmana ha servit per adonar-me que aquesta conya que hi havia a la colla s'ha solidificat i demostrat...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
mossa, i doncs? que et va passar??
a part d'aquests incidents s'agraeix molt poder tenir qui t'escolta! ;)
nus vemus!!!
Publica un comentari a l'entrada