diferents estats...

Moments que no sé què fer, moments on tota tu ets un dubte. Mapes mentals, conceptuals, esquemes...però tota jo estic feta un embolic.

Coses que no hauria de saber i que ara que les sé no tinc perquè donar-li voltes i més voltes...No hi ha res a fer, res...tinc l'estomac regirat, se'm neguen els ulls al recordar els mal moments i veig que encara hi ha alguna petita espurna encesa al meu interior...i això em puteja, em puteja molt...

Espero poder regalar molts somriures al llarg del que queda de dia, perquè les llàgrimes ja han aparegut massa sovint avui.

Pensant en el concert d'avui el vespre...Que gran que ets Isamel Serrano!