No tinc paraules, però va ser un concertàs, molt moments que vaig estar a punt de deixar anar les llàgrimes galtes avall, però vaig contenir aquells moments que em feien recordar qualsevol part de la meva vida. Tot fins que va cantar Ana, l'emoció va fer que al sonar les primeres notes una llàgrimeta sortis del meu ull dret, però tot controlat...
Perquè una bona cançó és la que et sents teva i la que et fa reviure moments concrets de la teva vida...perquè una bona cançó és aquella que transmet allò que diu i t'ho fa arribar per la manera que ho diu.
Podria dir que són un dels euros més ben invertits en concerts...però no em vull arriscar, perquè hi ha gent que comença ara i potser quan tingui 11 treballs al seu darrera també farà concerts de més de tres hores de durada.
Deixem enrere el que vaig viure ahir i pensem en el futur més immediat! Diumenge a Vic la Troba Kung-Fú!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
osties ^^
hooolaaaa,... doncs tagaranteixo Q manire passant per aki, encara Q no tagaranteixo molts comentaris, tingueo en compte... soc aixi de soso i ho saps jajajja
besets bunika :)
...es q es tan gran...
Publica un comentari a l'entrada