quan l'enyorança es converteix en il·lusió. Quan reps paraules que et fan dibuixar un somriure, quan....tanques els ulls i veus tot allò que sempre has tingut en ment i s'està fent realitat.
Somric al llegir paraules que em donen suport, al senti una veu per telèfon d'aquelles persones que ens truquem a qualsevol hora que et diu que em veu feliç, i que per això no li pot saber greu que faci la meva vida com jo vull. Somric mentre em noto els ulls humits i tinc una mirada de complicitat al recordar tot això.
Viatge que s'enfila, que agafa cos i que em fa valorar els petits moments de la vida i és per això que ahir tenia enyorança, no per res més, perquè vaig aprendre a valorar tots els moments que he compartit amb persones estimades.
Una abraçada i mil somriures de tots colors!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
uff feia dies q no em blogactivava :P
tot depen de la prespectiva, però sigui com sigui we miss you a lot :P però I'm so happy because se q és un somni, el teu somni, i que deixarà de ser somni :P
see you!
Publica un comentari a l'entrada