Em poso a pensar, a mirar enrere i m'adono que aquest enrere pot ser el futur....Avui estic nerviosa, sensible i tinc la sensació que aquesta vegada el viatge serà d'allò més especial. No sé perquè ho penso o potser si i no tinc ganes de dir-ho.
Tinc ganes de deixar-ho tot a punt, saber on aniré i saber minímament què faré, però a la vegada penso que fer tot això vol dir fer viatge, vol dir deixar cosetes que tens aquí que t'importen molt, vol dir no estar al meu Manlleu...i quan penso encara més enllà no puc evitar que els ulls es posin plorosos i tingui un nus a la gola, que cada vegada que empasso la saliva fa més mal que tenir les engines plenes de pus.
Moltes vegades tens els ulls plorosos i aquest nus a la gola i no saps perquè o bé perquè surt amb retard després de prendre una decisió molt meditada, però no pots eviatar començar a anotar tot allò que enyoraràs...
Doncs si enyoraré explicar contes als petits i petites de casa, enyoraré ensenyar com es graven cds al meu pare mentre ens discutim, enyoraré fer rabiar la meva mare, enyoraré les trucades a les germanes a qualsevol moment, els safreigs que muntem el dijous a la tarda al menjador mentre jugo amb la canalla...enyoraré molts moments a Les Voltes amb totes vosaltres, enyoraré els sopars, enyoraré els cerveses que fem al Brindis...Enyoraré??? Potser penso que ho trobaré a faltar i a l'hora de la veritat no enyoro res... qui sap?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Qui sap?... Qui et dirà on et portarà el vent? Qui sap kè se't endurà? Ningú ho sap... ni tu, ni jo, ni ells. A grans preguntes grans ABRAÇADES, i avui per a TU, tantes com t'en facin falta!
Si tens anyorança, és perque han estat coses bones, i per això les trobes a faltar... Queda't amb això.... El demès no es pot evitar!
Somriu és la segona millor cosa que pots fer amb la boca!
Publica un comentari a l'entrada