Dos anys després de creuar el basalt per primera vegada ho tornaré a fer, potser amb una mica més de por, amb més respecte, però amb molta més il·lusió i esperança, amb ganes de tornar-me enamorar de les persones, dels paisatges, d'allò que estaré vivint i què segurament no tornaré a repetir. Perquè al cap i a la fi cada instant de vida és únic.
Aquesta vegada conèixer tres països, veure mil maneres d'entendre el món, entendre una lluita, viure allò que senten, palar allò que viuen...
Tanco els ulls i torno allà on em van fer sentir que havia de tornar i miro al meu voltant i veig que falten 55 dies per tornar a trepitjar aquell trocet de món.
2 comentaris:
Uauuu... és temps, temps i prou suposo... tota la resta serà kuestió d'aprofitar-lo i de gaudir-ne al màxim! De moment esperarem, ara només en keden 54 de dies... Un petó.
vatua l'olla !!! et keden 55 dies per nar a Mèxic i a mi per nar a kabul uns.... 56 dies... i si tot va be clar, pels conflictes armats... en fi... pallassos sense fronteres van on hi ha llagrimes =)
fem de la vida plena de llagrimes, una vida on les persones plorin, si, pero de risa =)
Publica un comentari a l'entrada