Per desgràcia les males notícies no venen soles, generalment diuen que venen de dues en dues...jo ja no sé que creure, però és molt dur veure com persones del teu entorn no passen per un bon moment.

Ahir ho havia de digerir tot, però podria dir que la digestió ha set feixuga i que no s'ha posat massa bé. No m'agrada veure com la gent del meu entorn pateix.

Fins ara no havia tingut temps per parar i pensar. Fins ara no havia tret això que tenia a dins: la por, la incertesa, la confusió,...

Per més que avui plori pels racons i que l'empatia faci el seu efecte, ja sabeu que estic aquí! Perquè el somriure tornarà aparèixer.


No sé si ja l'havia posada, però avui en Pau Alabajos explica perfectement el que em passa.