Cada passa porta cap a un destí. Aquest destí té un nom...segurament quan l'escrigui no soprendrà a ningú, però és cert. Aquest destí és creuar l'Oceà Atlàntic i compartir petits instants de vida amb persones que potser coneixeràs molt o potser simplement et creuràs per ell en el camí. Persones amb qui compartiràs el camí i persones amb qui les deixaràs per tornar-te a abraçar i caminar junts.
Recordo moltes converses que he anat tenint aquest dies i la veritat...no puc parlar de Mèxic, de Guatemala, de Belice...en resum del viatge sense que m'aparegui un somriure immens al rostre.
Tot és il·lusió, esperança, somriure, algun que altre neguit ficat a l'estomac, alguna que altra contractura a les cervicals, algun que altre somni que veig que s'està fent real.
Tot això ho escric amb un motiu...primer correu enviat a Associacions Civils de Sant Cristobal de las Casas.
Ara només falta esperar resposta!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada