Guatemala sempre estarà amb mi, dins del cor, del pensament i de la ment. Perquè els pobles no els fan els carrers i les places, sinó la gent...i Nuevo Horizonte hi ha gent meravellosa.

Quan saps què la feina que has anat fent durant molt i molt temps està donant fruits...veus que has sigut alguna persona important per la vida d'algú que està a l'altra banda de l'oceà. Us podeu preguntar a què ve tot això, doncs ara us explico...

Alguna persona que llegirà això ja sap que vaig tenir el privilegi d'estar dos mesos a Guatemala cooperant amb una comunitat. La meva feina consistia en donar suport a l'escola de la comunitat, on treballaven amb el concepte d'educació popular. Doncs, una de les noies, que estava allà asseguda cada tarda parlant i debatin sobre temes que ells creien que eren importants, ja ha set mare...i m'ha fet un regal preciós, li ha posat Anna a la seva filla. Quedeu-se amb el detall, amb dues enes, potser és perquè els hi vaig insistir molt que el meu nom s'escrivia així i no d'una altra manera. Potser perquè vaig aconseguir que entenguessin que el nom és una part fonamental per la identitat de la persona i per mil coses més...o potser simplement perquè li va agradar el nom o perquè realment la feina que vaig fer va deixar un granet petit de sorra que algú ha recollit amb tot l'afecte del món.

El més important per mi, no és que li posin el nom a una petita, sinó que m'enviïn un correu per dir-me això...vol dir que un any després encara em tenen present, que em recorden i que encara em tenen un afecte especial.