Perquè ja saps que et trobaré a faltar, perquè m'ha agradat veure't plorar quan t'abraçava, perquè aquest dos mesos sense tu seran diferents: no hi haurà ningú que cridi més del compte al sopars, ni algú que ens expliqui històries de sabates...Perquè el record que em quedarà de tu durant aquest dos mesos és que ets una de les persones més valentes que conec, que tens una força interior que a vegades m'espanta....que tenir-ho tot controlat a vegades va bé i que m'encanta veure't riure, fer el burro i compartir aquests moments amb tu...

Marxes a Austràlia, no et podies buscar una destinació més llunyana, no...perquè és el teu somni i has de gaudir-lo al màxim, has d'aprendre tot el que puguis però sempre tenint en compte el que sents...deixa't emocionar amb les coses que et passin i deixa que les experiències de vida et toquin, et marquin i et facin ser una nova Ari. Una Ari que digui que són 2/4 de 2 i no les 13.27. Perquè puguis anar de la Uni a la plaça de Vic amb 10 minuts i no amb 7 minut i mig. Perquè hi ha coses que et fan especial i aquesta n'és una d'elles...

Que t'estimo petiua...i et trobaré a faltar! Ja t'he dit que volia correus i que se'm farà extrany no quedar a 2/4 de 9 per anar a sopar davant la sabateria...va, que estic dient coses sense sentit...

un petonàs i sort per aquest mons on les coses giren al rebés.