Etiquetes

Les persones ens dediquem a posar etiquetes a tot i a tothom. Avui per primera vegada m'han dit que era una immigrant de 2a generació...algú es pot demanar els motius, doncs tranquil·les i tranquils que ara us els explicaré.

El meu pare va arribar a Catalunya amb dos anyets, si no recordo malament. Venien amb tren i amb la intenció d'anar cap a França. Contextualitzem, era postguerra, concretament l'any 1942 -com molts ja sabeu sóc la petita de 4 germans, per tant tinc uns pares grans-, a Andalusia hi havia fam igual que tot arreu, però sabien que a França hi havia feina i per tant podrien viure una mica millor. Un revisor de tren els va dir que a Manlleu hi havia feina i que sinó tenien tots els papers que havien de tenir no intentessin creuar la frontera. La por, va fer que es quedessin a Manlleu, però com una destinació de pas que va esdevenir definitiva.

El meu pare ha crescut a Catalunya, es sent català. El castellà que parla s'assembla molt més al que pugui parlar una família que porta tota la vida a Osona que no al d'un andalús. Tot i així ell ha sentit moltes vegades com el tracten d'andalús i jo avui per primera vegada en la meva vida m'he sentit a dir que jo sóc una immigrant de 2a generació i que no entenien com podia estimar tant el meu país. Doncs, molt senzill perquè Manlleu és on he crescut, on he viscut milers de coses amb la meva gent, perquè Manlleu me'l sento meu!! Perquè el meu avi matern va ser de l'anomenada Lleva del Biberó, perquè Catalunya és llengua, cultura i tradicions que m'estimo, perquè són les úniques que conec i que em sento meves, perquè són les que he viscut des de petita!!!

A partir d'aquí he començat a pensar la quantitat d'etiquetes que he posat jo en la meva vida: del rotllo, indepes, hippies, heavys, quillos...i a la feina utilitzant "nois d'origen marroquí", la vertitat és que és menys ofensiu, però ells són tant catalans com jo i segurament algun d'ells es molesta quan els hi dius això, de la mateixa manera que algun d'ells li molesta que li diguis que és català, quan en els seus papers hi diu que és marroquí...

Avui m'adono que en la societat hi ha la necessitat de tenir la gent classificada, de posar etiquetes, de no poder barrejar uns amb les altres...quin camí més llarg és el que hem de fer per arribar a l'acceptació de totes les persones..

En conclusió: que la gent pensi el que vulgui, que em diguin que sóc immigrant de 2a generació...jo tinc molt clar el que penso i el que sento! Per tant intentaré no posar etiquetes...