Avui m'he afrontat allò que feia dies que em feia por, sabia que cada paraula que anés escrivint i visualitzant a la persona que l'escrivia no podria eviar que em posés nostàlgica després de recordar tots els petits moments viscuts al costat d'una gran persona que tenia ganes que el seu poble fos tractat amb justícia, amb igualtat i no amb despreci com ho estava fent el govern d'aquells moments i que penso que tampoc ha canviat massa.

Tot són petits moments, petits detalls que fan que el viatge agafi cos, que tingui color i que s'ompli de tot i de res...perquè al cap i a la fi, què tenim?? res, simplement il·lusió i esperança!


Avui una cançó, a veure si també ens enamorem de tot això que ens envolta...