Els diumenges sempre són de relax, de mandres, de dormir fins que no puguis més...però per mi aquest diumenge a part de tot això l'acompanya la tristesa, l'enyorança i un cel gris que descarregarà en qualsevol moment.
Abans d'anar a dormir somriures i alguna que altra llàgrima...però al cap i a la fi sabem que els dies passaran ràpids. Al matí un somriure immens i així anar a avançant el dia...
La música acompanya els moments de silenci, els moments en que estic pensant en més enllà del més enllà, però amb optimisme, amb alegria amb positivisme...15 dies que són, dues setmanes...res, no és res...
Un diumenge més en el que pots pensar en tot i més!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
ho superaràs anna ^^
1petonàs
que s faci curta la setmana!
http://estudiants.uvic.cat/2008/09/23/entrevista-a-anna-valdivieso-vila/
tinc una amiga que surt a les revistes i jo no ho sabia= ;);)
1kiss
Publica un comentari a l'entrada