despres de molts dies sense dir res...tant sols dir-vos que les coses estan canviant, tenim el nostre espai. No ens podem queixar, una sala d'estar, un llitet i una cuina compartida per molta gent...pero aixi coneixes a diferents persones amb diferents histories de vides...moltes d'elles no es deixen coneixer massa...
El projecte va molt be i cada vegada estem creant mes vincles afectius amb les persones amb qui treballem!!!
diria que aixó es un resum de tot el temps que no he ecrit!
San Cristobal de las Casas, Chiapas
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
buff... deu nidoret..
i ostres...menys de dos mesos i ja et tindrem aqui :D
he passat una estona al teu blog
molt interessant, felicitats
una abraçada des de Reus
El pas del temps es devastador!
La memòria sembla ser com aquell nen rebel que juga fent el sord, m'entres escolta la mare cridant-li per marxar...
El temps passa i, com passa, paraules que es queden marcades al temps, que obren al llegir-les, capsetes de records...
Jo em nego a créixer, encara que al meu rostre, inevitable mostra el meu camí recorregut.
Cada cop ho tinc clar, tinc "sindrome de peter pan"
Jo de gran, vull ser petit.
Publica un comentari a l'entrada