Nervis, això és el que tinc nervis a l'estomac, nervis en veure que al cap i a la fi em queden dos dies per acabar de preparar tot el que necessito per marxar.
Tothom em diu que no entenen perquè estic nerviosa si estic fent la cosa que més desitjo, doncs és simple...molt simple...és un repte, és desconegut i també hi ha pors tot i que la il·lusió i les ganes de marxar les apaguen.
Aquests nervis fan que plori amb més facilitat, fa que estigui molt més irritable, fa que no pensi el que dic.
Putos nervis...algú em pot dir que fer per no estar nerviosa??
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
No sabria dir-te kè fer per a ke no estiguis nerviosa... és normal. Jo recordo totes akelles vegades ke he passat nervis, des del primer dia de cole, fins a xerrades davant de públic o visites a diferents dentistes amb cara de desekilibrats... i total, he arribat a la conclussió ke mai n'hi ha hagut per a tant, tot se supera i molt depèn de com s'enfokin akesta mena de "reptes".
Una forta abraçada trankil.litzadora!
Publica un comentari a l'entrada