des de que m'he llevat tinc la sensació que no he aprofitat el dia.
Sona el despertador, una dutxa amb el meu temps -de bon matí m'agrada estar una estoneta més sota l'aigua calenta que la resta de dia-, vestir-me i esmorzar amb una mica més de rapidesa que els altres dies. Ho aconsegueixo surto de casa abans de les 8h, avui no he vist en Cuní dient: "Bon dia Catalunya són les 8". Baixo al carrer, no trobo ningu conegut, lògic si tenim en compte que és molt d'hora al matí. Atravesso el carrer sense mirar, el semàfor dels peatons està en vermell, faig parar dos cotxes que segurament feien més tard que jo a la feina, però un dia és un dia.
Per fi, arribo a la feina amb el cap moll, cara a son i sense recordar què he somiat avui! Sort en tinc de les petites coses que em fan recuperar el somriure.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
si, sort de les petites coses..
1peto
Jo sempre crec ke el final del dia és moooolt millor ke no pas començar-lo... perke kuan vas a dormir recordes les rialles fetes i tornes a somriure; i si només hi ha hagut llàgrimes te n'adones ke keda tant per aprendre... Abraçada i petò del país!
espiral: petites coses que creen grans moments, com molts dels que hem compartit, compartim i compartirem.
Unkes9:generalment el final del dia pots fer repas i avui puc dir que he rebut dues grans noticies...per tant, abans de dormir segur que hi haurà un somriure.
Publica un comentari a l'entrada